1. Ens pots fer una breu ressenya de la teva trajectòria professional i explicar-nos perquè ets soci de la Societat Catalana de Qualitat Assistencial i des de fa quant de temps?

Jo soc metge especialista en Medicina Interna i durant molts anys de la meva carrera professional em vaig dedicar a la gestió de serveis d’urgències. Va ser en aquest període quan em vaig adonar de la importància que tenia l’anàlisi de la qualitat del que fèiem. A partir d’aquí em vaig introduir en aquest camp, vaig tenir l’ocasió de poder desenvolupar i coordinar un projecte de Seguretat del Pacient per Urgències amb la Sociedad Española de Medicina de Urgencias y Emergencias (SEMES) per a tota Espanya i al cap dels anys continuar dintre del mon de la qualitat i la seguretat del pacient des de la Fundació FIDISP.

Des de aquest any formo part de la Societat Catalana de Qualitat Assistencial (SCQA) com soci institucional en representació de FIDISP

Una altre cosa són les dificultats en el seu desenvolupament, que han vingut marcades per situacions polítiques, econòmiques , socials i, més recentment, pandèmiques, que han fet que la velocitat en la seva implantació així estat més heterogènia. A més encara cal treballar més el concepte de la qualitat a nivell de la microgestió, entre els professionals, molts d’ells encara escèptics sobre aquest concepte.

Crec que, recentment, la presentació del Pla estratègic de qualitat i seguretat dels pacients 2023-2027 representa el compromís ferm del Departament de Salut per la millora contínua del sistema sanitari català.

3. Una d’aquestes àrees es la relacionada amb la Seguretat del Pacient, ens pots explicar quins son els grans reptes

Actualment els grans reptes van en paral·lel amb la evolució de la societat i dels sistemes sanitaris, especialment, després d’haver viscut la pandèmia per COVID. S’ha introduït noves tecnologies i això comporta, per tant, nous riscos: us correcte de la telemedicina, la seguretat lligada amb la introducció de la intel·ligència artificial, els ciberatacs, etc. Són aspectes que haurem d’estudiar i la prevenció dels riscos lligats. Un altre aspecte important és la seguretat lligada a les malalties emergents: el covid ens ha demostrat que no estàvem preparats, i que no érem conscients de la necessitat d’assegurar la qualitat i la seguretat de l’assistència quan apareixen situacions emergents. També es necessari treballar molt la transparència dels resultats, per poder avançar i poder millorar el que fem, i donar a conèixer i compartir amb tothom els resultats. Cal ser cada vegada més proactius.

No podem oblidar, de totes formes, que hem de continuar treballant els aspectes tradicionals i bàsics tant a nivell de la qualitat i, dins d’aquesta no deixar de fomentar la cultura de la seguretat del pacient.

La participació del pacient ha de ser una acció consultiva, col·laborativa, assessora… participar vol dir influir per a que les coses millorin. El que no pot ser es que sigui testimonial o “per quedar bé” quan nosaltres ja hem pres una sèrie de decisions que no pensem modificar. En aquest sentit, cal trobar aspectes que facilitin la seva motivació i a la vegada trencar barreres. Els pacients han de veure que reconeixem les seves opinions i aportacions i que ells vegin que aquestes es tenen en compte per millorar el sistema. I si recordem el famós formatge suís de Reason, la primera barrera sempre ha de ser el pacient, no la última rodanxa, que ja es la que rep les conseqüències.

Hi ha diferents experiències i eines efectives recollides a la literatura, desenvolupades per societats científiques, agències de salut, associacions de pacients etc. Un dels aspectes interessants és l’aplicació de eines com les PROM i PREM, que no sols mesuren les expectatives i experiències del pacients sinó també es poden informació d’aspectes que, per la participació del pacient, poden ajudar a millorar la seguretat del pacient.

5. Aquest any 2023 FIDISP ha complert 10 anys des de la seva fundació. Què significa per vosaltres i que podeu aportar a la seguretat del pacient?

FIDISP és l’acrònim de Fundación por la Investigación, Docencia e Innovación en Seguridad del Paciente. Ara fa 10 anys de la seva constitució, creada per un grup d’amics professionals que treballavem en el camp de la seguretat del pacient, cada un dins de la seva especialitat mèdica. La nostre missió es fomentar la cultura de la seguretat del pacient. És per això que quan veiem que ja portem una dècada ens sentim orgullosos de la feina feta fins ara.

Per FIDISP han passat més de 9000 professionals en activitats formatives, hem desenvolupat uns dotzena de projectes de recerca, hem ideat un model d’autoavaluació de la seguretat del pacient per serveis i centres sanitaris (“Segell FIDISP”), s’han dissenyat campanyes, convoquem un premi per a la recerca (que ja es la IV edició) i hem intentat fer difusió en general de la seguretat del pacient.

Som una organització privada sense ànim de lucre, que ens autofinancem. Això vol dir que tots els nostres ingressos que provenen de les activitats realitzades es reinverteixen en noves activitats. No depenem de cap grup i això ens permet ser independents i que la gent cregui en nosaltres.

Apostem per ser proactius i avançar-nos a les situacions que venen sense oblidar el més bàsic: fomentar la cultura i les pràctiques segures

Un tema interessant podria ser acostar altres sectors professionals i empresarials al mon de la sanitat, i compartir la seva experiència en el mon de la qualitat per veure com la podem aplicar en els nostres camps. No oblidem que les arrels de la qualitat són comunes, i sols l’entorn i el producte final pot ser a vegades diferents. Molts sectors ens porten anys de avantatge i podem importar idees i experiències per ser incorporades dins del sistema sanitari.

7. Per què animaries als i les professionals de la salut a associar-se a la SCQA?

Dons una mica per tot el que ja hem dit abans, però especialment per que es la referència en el mon de la qualitat a Catalunya i el lloc a on tots podem aprendre i compartir, sense distincions. Encara recordo els primers cursos i congressos que vaig anar de les societats de qualitat i veia que parlàvem el mateix idioma de la meva especialitat, simplement es contemplàvem els aspectes assistencials des d’un punt de vista diferent que ajudaven a millorar. des d’un altre punt de vista. És un bon lloc on ens podem trobar i aprendre tots.