1. Ens pots fer una breu ressenya de la teva trajectòria professional i explicar-nos perquè ets soci de la Societat Catalana de Qualitat Assistencial i des de fa quant de temps?

Vaig començar fent el MIR de Cirurgia, i, posteriorment, treballant com a cap del servei d’urgències de l’Hospital de Calella. En les segones eleccions democràtiques vaig ser escollit regidor del meu Ajuntament i se’m va encarregar de la sanitat. Això va fer que m’interesses en els temes de gestió, salut pública i política sanitària. Posteriorment vaig fer-me càrrec de la direcció mèdica de l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus i, un temps després, de la direcció de Política de Qualitat i Estratègia del grup públic Sagessa. Crec que allà vàrem fer molta i bona feina en el terreny de la qualitat assistencial. L’any 1997, vaig ingressar a la Societat Catalana de Qualitat Assistencial, en la seva fundació, i a la qual continuo pertanyent. L’any 2000 em van nomenar gerent de l’Institut Municipal de Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona i, posteriorment, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Més endavant, director de salut pública del Camp de Tarragona, per, finalment ser nomenat Secretari de Salut Pública de la Generalitat. Actualment estic jubilat, però no retirat, i soc Vicepresident de la Societat de Salut Pública de Catalunya i Balears.

2. Quins són els desafiaments més importants als quals s’enfronta el sector salut avui dia, i com veus la gestió de la qualitat assistencial en el Sistema de Salut a Catalunya? En quines àrees hem avançat i quin camí ens queda per recórrer?​

Des de la meva visió de salut pública, els desafiaments més importants son, per damunt de tot, el canvi climàtic i les seves conseqüències; la globalització, que permet que una persona infectada al cor del sud est asiàtic o Àfrica es planti a Barcelona en hores, acostant-nos potencials malalties desconegudes per nosaltres. La demografia i, especialment, l’envelliment de la població,  ens estan obligant a canviar molts enfocaments: viure més anys no vol dir més salut. Per últim, l’increment de la despesa sanitària és un tema difícil de resoldre, però essencial, i això lliga amb la necessitat d’una major eficiència i no tan sols de més recursos.

Mentre que en el terreny assistencial els principis ètics dominants son els de no maleficència, beneficència, justícia i autonomia, en el camp de la salut pública aquesta darrera, l’autonomia, es complica, ja que la salut pública, tot sovint, implica una confrontació entre el interès públic i el privat, tenint que tenir molt en compte els principis de necessitat (realment cal fer aquesta acció?), efectivitat (pot funcionar?), proporcionalitat (no és exagerada en les seves conseqüències?), afectació mínima (no perjudicar més que l’imprescindible), i justícia, que implica transparència, publicitat, participació i, en la mesura del possible, consens.

4. A hores d’ara, com veus la gestió de la qualitat assistencial en el Sistema de Salut a Catalunya? En quines àrees hem avançat i quin camí ens queda per recórrer?

Crec que hem avançat en l’avaluació de la qualitat, garantia i seguretat, i en assolir el poder situar a les agendes polítiques i de gestió el tema de la qualitat, com ho demostra, entre altres, l’aprovació i implementació, per exemple,  del Pla estratègic de qualitat i seguretat dels pacients 2023-2027 a Catalunya. També hem avançat molt en el camp de la seguretat del pacient, que tot i així, encara és terreny a recórrer molt. També ens cal avançar en temes com la efectivitat i eficiència del sistema, la continuïtat assistencial i les transicions assistencials; en la informació, transparència i comunicació.

És essencial profunditzar en la participació, tant del pacient individual com de la comunitat i en la presa de decisions i la seva avaluació (PREMS i PROMS). Un nou element és el de l’enfocament de les cultures nouvingudes, tan entre els professionals sanitaris com dels pacients. Per últim, son molt importants els temes de la telemedicina i, especialment, de la intel·ligència artificial, amb els grans avantatges, però també dels riscos que els algoritmes poden suposar. La feina pendent el camp de la qualitat sanitària és un veritable viatge cap a Ítaca. No ens l’acabarem mai.

5. Quines iniciatives creus que hauria de promoure la SCQA per ajudar a avançar en la qualitat assistencial i la seguretat del pacient

Penso que cal dotar-se d’eines de comunicació dirigides al púbic general i a la divulgació de que és i com és de necessària la qualitat assistencial. També és imprescindible el continuar amb les tasques de formació continuada.

6. Per què animaries als i les professionals de la salut a associar-se a la SCQA?

El pertànyer a una societat científica com la nostra és imprescindible per a la formació i actualització en les corresponents disciplines, així com el compartir i discutir experiències, èxits i fracassos. La feina de lobby, d’influència en els terrenys de la gestió i de la política son imprescindibles per avançar, participant en comissions  i grues de treball difícilment es pot fer fora d’una societat científica. En resum, “La unió fa la força”.