Entrevistem als nostres socis i sòcies: Avui a Gloria Gálvez, Secretària d’Atenció Sanitària i Participació del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

“Cal escoltar millor i actuar amb les persones, no només per a elles. El futur del sistema sanitari passa per la confiança, la col·laboració i la corresponsabilitat”
1. Ens pots fer una breu ressenya de la teva trajectòria professional i explicar-nos per què ets sòcia de la Societat Catalana de Qualitat Assistencial i des de fa quant de temps?
La meva trajectòria professional ha estat sempre vinculada a la millora del sistema sanitari, amb un enfocament especial en l’experiència del pacient i la participació ciutadana. Amb formació en gestió sanitària i qualitat assistencial, he treballat en diversos rols dins del Departament de Salut, sempre amb l’objectiu d’impulsar estratègies que situïn el pacient al centre de l’atenció.
Soc membre de la Societat Catalana de Qualitat Assistencial (SCQA) des de fa anys, ja que comparteixo plenament la seva missió de promoure la qualitat i la seguretat en l’atenció sanitària. Aquesta societat reuneix professionals compromesos amb la innovació i l’excel·lència assistencial, i considero que formar-ne part és una oportunitat per compartir coneixements, experiències i bones pràctiques.
“Cal escoltar millor i actuar amb les persones, no només per a elles. El futur del sistema sanitari passa per la confiança, la col·laboració i la corresponsabilitat”
2. Quins són els desafiaments més importants als quals s’enfronta el sector salut avui dia?
- La longevitat de la població i la cronicitat, que demanen models d’atenció més integrats, comunitaris i centrats en les necessitats reals de les persones, no només en la malaltia.
- La desigualtat en salut, tant territorial com socioeconòmica. El repte és garantir l’equitat en l’accés, la qualitat i els resultats, incorporant les veus de col·lectius vulnerables i poc escoltats.
- El benestar dels professionals, que són el motor del sistema. Escoltar-los, cuidar-los i fer-los partícips de la transformació és imprescindible per avançar cap a una sanitat més sostenible.
- La incorporació de la veu de la ciutadania de manera estructurada, no com un afegit. Acompanyar el sistema perquè la participació no sigui només consultiva, sinó realment influent en les decisions clíniques, organitzatives i polítiques.
- La digitalització amb mirada humanista. Les eines digitals han d’ajudar a millorar l’experiència i l’accessibilitat, no a generar més barreres. Per això cal incorporar la mirada ciutadana en el seu disseny i desplegament.
Tots aquests reptes comparteixen una cosa: cal escoltar millor i actuar amb les persones, no només per a elles. El futur del sistema sanitari passa per la confiança, la col·laboració i la corresponsabilitat
3. Quines estratègies s’estan prioritzant en el Departament?
L’implementació del Marc de l’Experiència de Pacient es basa en diverses estratègies clau: l’impuls d’indicadors d’experiència del pacient per avaluar la qualitat assistencial i l’experiència del pacient, la formació dels professionals en escolta activa i comunicació empàtica, i la creació d’espais de participació estructurada per als pacients i les seves famílies. A més, s’està treballant en la integració de la perspectiva del pacient en el disseny de serveis i en la incorporació de tecnologies que facilitin la seva implicació en el procés assistencial.
La participació de la ciutadania. Per assegurar un impacte real, el Departament de Salut ha implementat estructures formals de participació, com ara els consells consultius de pacients i els grups de treball col·laboratius amb professionals i gestors sanitaris. A més, es recullen sistemàticament les opinions dels pacients mitjançant enquestes i entrevistes, i s’incorporen les seves perspectives en la presa de decisions estratègiques.
“Estratègies com: l’impuls als indicadors d’expèriencia per avaluar la qualitat assistencial, implementació d’estructures formals de participació o un programa de decisions compartides de sistema”
La presa de decisions compartides entre professionals i pacients. Hem dissenyat un programa de decisions compartides de Sistema, amb un model comú que puguin fer servir totes aquelles organitzacions que ho desitgin. De moment han mostrat interès el ICO, Hospital Sant Joan de Deu, Hospital Germans Trias, Hospital de Granollers. És un model transversal que implica no només a l’atenció hospitalària, sinó també a la primària. Hem fet formació a la ciutadania mitjançant l’Escola de Salut Catalana que ha tingut molt bona acollida (més de 800 persones ja s’han format). Ara tenim prevista la formació a professionals sanitaris
L’Escola de Salut Catalana desenvolupa programes formatius destinats a empoderar els pacients i ciutadania, proporcionant-los eines i coneixements per gestionar millor la seva salut i participar activament en el sistema sanitari. Això inclou tallers sobre drets i deures, formació en habilitats de comunicació amb professionals i cursos d’educació sanitària per a pacients amb malalties cròniques, formació en violències masclistes o en desinformació en salut.
El Consell de Pacients de Catalunya actua com un espai de diàleg entre els representants de pacients i les institucions sanitàries, contribuint a la definició de polítiques sanitàries mitjançant la seva participació en grups de treball, informes i recomanacions per millorar els serveis sanitaris.
“Cal fer un salt cap a models d’avaluació que combinin resultats clínics, experiència i valors percebuts per la ciutadania”
4. Com veus la gestió de la qualitat assistencial en el Sistema de Salut a Catalunya? En quines àrees hem avançat i quin camí ens queda per recórrer?
A Catalunya hem fet avenços significatius en la consolidació d’una cultura de qualitat, especialment en l’àmbit de la seguretat del pacient, la millora contínua i l’avaluació d’indicadors. Disposem de professionals molt compromesos i d’una xarxa de dispositius assistencials que treballen amb criteris de millora basada en l’evidència i orientada als resultats.
És cert que encara tenim camí per recórrer per avançar cap a una qualitat realment centrada en allò que importa a les persones. Cal incorporar sistemàticament la veu de pacients i professionals en la definició de què és una atenció de qualitat. I cal fer un salt cap a models d’avaluació que combinin resultats clínics, experiència i valors percebuts per la ciutadania.
5. Quines iniciatives creus que hauria de promoure la SCQA per ajudar a avançar en la participació de la ciutadania, la qualitat i la seguretat del pacient?
La SCQA pot tenir un paper clau com a espai de confluència entre el coneixement tècnic i la visió humanista de l’atenció. Propostes que podrien tenir un gran impacte serien:
- Impulsar la formació i capacitació en participació ciutadana i experiència del pacient per a professionals i directius.
- Facilitar espais de codisseny entre professionals i ciutadania per abordar reptes concrets de qualitat i seguretat.
- Visibilitzar bones pràctiques a través de jornades, publicacions i reconeixements que promoguin l’aprenentatge compartit.
- Col·laborar amb altres actors institucionals i socials, per tal d’enriquir les estratègies de millora amb una mirada plural.
En definitiva, contribuir a normalitzar la participació com a element estructural de la qualitat assistencial.
6. Per què animaries als i les professionals de la salut a associar-se a la SCQA?
Perquè és una comunitat viva, oberta i transversal que treballa per una sanitat millor. Associar-se a la SCQA és una manera de formar part activa d’un moviment que impulsa la qualitat amb criteri científic, però també amb compromís ètic i vocació de servei públic.
És una oportunitat per aprendre, compartir i innovar amb altres professionals que volen transformar el sistema des de dins, posant el focus en el que realment importa: millorar l’atenció i la vida de les persones.
“La SCQA pot tenir un paper clau com a espai de confluència entre el coneixement tècnic i la visió humanista de l’atenció”