Entrevistem als nostres socis i sòcies: Avui, Carola Orrego, Direcció de la Fundació Avedis Donabedian – FAD, de Barcelona
1. Qui és Carola Orrego, des de quan és membre de l’SCQA i per què va decidir fer-se sòcia?
Soc una apassionada de l’àmbit de la qualitat assistencial en diverses dimensions i àmbits d’aplicacions, però en particular de la docència i la recerca en qualitat. Crec que des de aquí podem contribuir amb coneixement per a que se implementi a les organitzacions i existeix un gran marge d’acció i espais d’innovació.
Soc una gran admiradora del legat Donabedian i crec que la majoria de les seves aportacions encara son vigents. Per a mi es un doble referent, primer, perquè va assentar les bases teòriques de la qualitat i segon, perquè ell també va emigrar de la seva terra i va fer el seu desenvolupament professional en un país d’acollida, com es el meu cas.
“Crec que les societats científiques juguen un rol fonamental en la difusió del coneixement i en promoure l’intercanvi de bones pràctiques. En aquest sentit em semblava bàsic formar-ne part”
Vaig decidir fer-me sòcia de la societat catalana de qualitat assistencial , des de que vaig veure la importància de fer recerca en qualitat, al 2011 . Moltes vegades promovem l’atenció sanitària basada en la evidencia però crec que també hem de promoure la evidencia en l’àmbit de la qualitat assistencial. Crec que les societats científiques juguen un rol fonamental en la difusió del coneixement i en promoure l’intercanvi de bones pràctiques. En aquest sentit em semblava bàsic formar-ne part.
2. Quin és el paper que ha jugat la institució que representes, Fundació Avedis Donabedian, en la l’àmbit de la qualitat assistencial?
No se si soc jo com a professional de la fundació la persona mes adient per a descriure quin el paper que ha jugat la nostra institució. Ens agrada pensar que hem contribuït des de la nostra missió i les línies estratègiques clau que son l’acompanyament metodològic i l’assessoria en projectes, la nostra línia formativa i acadèmica amb el desenvolupament de competències tant universitàries com de formació continuada i també amb l’aportació de coneixement mitjançant projectes de recerca.
Ens interessa aportar en diversos àmbits de la qualitat com son l’atenció centrada en la persona, la seguretat de l’atenció, l’avaluació externa, tant en el àmbit de salut com en el sector social. En aquest sentit, hem donat formació a milers de professionals, i hem col·laborat amb centenars de centres i administracions. Portem 27 edicions del nostre diploma i màster de metodologia de la qualitat amb mes de 1200 professionals formats.
Soc una convençuda que molts dels canvis en qualitat que es produeixen i se sostenen en el temps, neixen de la confluència de diversos grups d’interès que aconsegueixen alinear els seus objectius cap un de comú. Aspirem a ser considerat un d’aquests grups, contribuint des de la humilitat, rigor i serietat en el que fem.
3. Com veus la qualitat assistencial en el Sistema de Salut a Catalunya? En quines àrees hem avançat i quin camí ens queda per recórrer?
Crec que s’ha avançat moltíssim en molts aspectes, de forma molt alineada amb els avenços a nivell estatal i internacional. Veig que s’ha avançat molt en tot el que son les estructures, els processos avaluatius tant interns com a externs, la integració dels plans de qualitat i seguretat a les estratègies dels centres, la responsabilitat dels centres per donar comptes en termes de qualitat, el nombre de professionals sensibilitzats i formats en temàtiques de qualitat, la gestió de processos i la millora de la eficiència, la homogeneïtzació de la pràctica, etc.
Queden molts punts per recórrer sobretot en la demostració d’impacte i resultats clars en els pacients, no només en experiència i satisfacció, sinó en resultats clínics, en seguretat, en accessibilitat i puntualitat en l’atenció, en la comunicació adient amb els pacients i la seva implicació en la pressa de decisions, i en com facilitar-li eines per afavorir el seu apoderament en l’atenció. Crec que aquí hi ha importants marges de millora.
4. Quin és el paper de la ciutadania i dels i les pacients en la qualitat assistencial i com s’ha de potenciar el seu rol?
Aquest és un tema en el que hem estat treballant molt durant aquests anys. La ciutadania i els pacients tenen un rol fonamental en la qualitat assistencial. Primer perquè és un dret. A mesura que hem anat evolucionant en la consecució de drets democràtics la ciutadania ha volgut estar mes implicada i tenir un rol més actiu en la pressa de decisions i l’establiment de prioritats. La salut també està inclosa en aquest interès.
Per un altre banda, també sabem que es necessari perquè s’ha comprovat que els pacients que estan mes apoderats i que tenen un rol més actiu en la seva atenció tenen millors resultats, especialment en malalties cròniques. Això té un especial interès també per a la sostenibilitat del sistema i per la reducció de la càrrega de les malalties cròniques que tenen un especial prioritat donat l’envelliment de les poblacions.
Tot i així, des de la recerca sabem que els pacients volen estar més presents i implicats en la seva cura, però que no es tasca fàcil i es requereix un canvi profund de paradigma de la ciutadania, els professionals i els sistemes han d’estar preparats per aquest canvi.
“S’ha comprovat que els pacients que estan mes apoderats i que tenen un rol més actiu en la seva atenció tenen millors resultats, especialment en malalties cròniques. Això té un especial interès també per a la sostenibilitat del sistema”
5. Cap a on avança la recerca en l’àmbit de seguretat assistencial i quins són els reptes que té al davant?
Crec que s’avança cap a l’avaluació de projectes d’implementació. El que es diu la “ciència de la implementació”. No només identificant quines son les estratègies més efectives sinó també els factors contextuals que estan associats a una millor o pitjor implementació de pràctiques segures. També en identificar com avançar i donar suport als professionals que estan implicats en esdeveniments adversos o situacions insegures.
“S’ha de fer recerca en el que seria el moviment de “seguretat del pacient II” del que s’ha parlat molt, que es una corrent que promou girar els esforços cap a l’anàlisi de les coses que funcionen bé a les organitzacions i no només en el que va malament. S’ha d’avançar mes en la consecució d’impacte en resultats”
Crec que també s’ha de fer recerca en el que seria el moviment de “seguretat del pacient II” del que s’ha parlat molt, que es una corrent que promou girar els esforços cap a l’anàlisi de les coses que funcionen bé a les organitzacions i no només en el que va malament. A mi em sembla un tema de interès, però que encara necessita de més recerca i coneixement.
També crec que s’ha d’avançar mes en la consecució d’impacte en resultats. Recentment vàrem participar en un projecte europeu (el projecte PATSAFE) a on vàrem coordinar un estudi Delphi entre líders internacionals de la recerca en seguretat del pacient amb l’objectiu de identificar quins son els temes mes rellevants a on cal estudiar
Les àrees de recerca percebudes com a més importants per als experts van ser la cultura de seguretat a les organitzacions sanitàries , la identificació, disseny i prova de solucions que siguin localment efectives i que siguin assequibles per a la millora de la seguretat del pacient, la identificació i control de condicions latents o factors contribuents i la rendibilitat de les estratègies de reducció de riscos. Penso que és un bon resumen de prioritats.
6. Quins són els desafiaments més importants als quals s’enfronta el sector salut avui dia i com creus que hauria de ser la col·laboració entre diferents actors pot ajudar a superar-los?
Els principals desafiaments estan relacionats amb la dotació de personal suficient i la seva distribució. Cal un estudi en profunditat de les necessitats de futur en relació amb la dotació de professionals. No només un estudi en termes numèrics sinó també del tracte que reben des de l’administració i des de la societat per posar en valor la feina que es fa.
Com deia abans, un altre tema és el paper de l’atenció primària i com fer l’impuls d’una reforma de l’atenció sanitària i social integrada. Si no s’estableix una aliança real i eficient, no podrem assolir l’envelliment de la població en les futures dècades.
També cal estudiar com facilitar l’accés als serveis sanitaris des de diferents perspectives i en especial per poblacions vulnerables. Moltes de les intervencions que funcionen per a la població general no funcionen per a persones que estan en situació d’exclusió i crec que es un tema que s’ha d’abordar des de una perspectiva intersectorial i integrada. La equitat com a dimensió de la qualitat.
7. Com a sòcia, quines iniciatives creus que hauria de promoure l’SCQA per ajudar a avançar les organitzacions en qualitat assistencial?
Crec que en línia amb el que deia amb l’anterior pregunta, s’haurien de buscar diversos espais per a que els professionals dedicats i interessats en la qualitat assistencial pugin donar a conèixer les activitats que estan desenvolupant, el projectes que han funcionat (i els que no), les barreres i facilitadors que s’estan trobant i com s’estan abordant. També s’hauria de donar espais per a compartir idees i per enfortir algunes capacitats i competències dels professionals en processos avaluatius i en disseny d’estudis. Soc una total convençuda del treball col·laboratiu com a estratègia catalitzadora dels esforços. La SCQA pot tenir un paper molt rellevant promovent aquests espais de col·laboració.
“Hauria de ser una responsabilitat social de les organitzacions assegurar que les bones pràctiques se difonguin i que es presentin els avenços en els espais que genera la societat científica”
Jo crec que tots els i les professionals que estan implicats en tasques de qualitat a Catalunya haurien de ser socis de la societat catalana de qualitat assistencial o al menys estar vinculats a la societat presentant i compartint iniciatives i experiències amb altres professionals de l’entorn. Hauria de ser una responsabilitat social de les organitzacions assegurar que les bones pràctiques se difonguin i que es presentin els avenços en els espais que genera la societat científica. Ho veig fonamental per accelerar canvis i catalitzar esforços.
També s’hauria de promoure cada vegada mes que els i les professionals assistencials interessats en millorar l’atenció s’acostin a la societat científica i la entenguin com una societat que es transversal a diferents especialitats i disciplines.
