Avui entrevistem Rafael Manzanera, metge epidemiòleg i ​​coordinador de qualitat sanitària ​de MC Mutual, que ja des de l’inici de la seva carrera professional va tenir clar que posar el focus en la qualitat era imprescindible.​
Especialista en salut pública i docent a l’UPF i la UVIC, Rafael Manzanera ha estat membre de la junta de SESPAS i  soci molt actiu des dels inicis de SECA i  de SCQA.

1. Qui és Rafael Manzanera i quina és la teva trajectòria professional?

La meva trajectòria s’ha desenvolupat molt en el camp de la gestió​ i una mica menys el camp de l’assistència. Amb el temps, és cert que vas veient que qualitat i gestió són elements que estan molt relacionats, però que durant l’evolució professional ​i ​de la gestió doncs veus que s’ha de gestionar i s’ha de fer amb qualitat.
En acabar la carrera em vaig dedicar a l’assistència durant uns anys, 7 o 8, i immediatament em vaig dedicar més a l’epidemiologia, a la Salut Pública i a la gestió de l’epidemiologia aplicada a la gestió.
Realment vaig a desenvolupar la meva activitat professional a primària y en salut pública a un servei autonòmic, el servei de salut de Navarra com a directiu públic, i a una administració sanitària autonòmica a Catalunya, com a director general.
Finalment, em vaig anar concentrant més en els aspectes de qualitat sanitària i treballo en una mútua col·laboradora amb la Seguretat Social MC MUTUAL com a responsable de qualitat ​s​anitària d’aquesta entitat.

2. Parlem d’atenció centrada en la persona. A dia d’avui, i generalitzant, on creus que està situada la persona que atenem?

Jo crec que sabem molt bé on volem que se situa. No sabem tant on se situa actualment ara. Jo crec que hem guanyat la partida. Els conceptes més americans, més moderns parlen del valor, parlen del triple objectiu i vol dir que és central, que la persona pugui decidir, que la persona  pugui compartir aquesta decisió, que mirem el seu benestar, les seves necessitats i això ja avui no és un desig marginal, sinó que forma part de la cultura sanitària de gestió per valor, de Triple Aim, i lliga molt el protagonisme d’un expert, que és el pacient, amb el protagonisme d’un altre expert, que és el professional.

4. Què n’esperes del moviment associatiu professional?

El moviment associatiu professional és essencial. Durant uns anys de la meva vida professional vaig estar a SESPAS, Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària i és una experiència inoblidable. D’alguna manera, a Espanya han jugat un paper com de lobby, en sentit positiu de la paraula, on orienten actuacions, investiguen situacions que no són, diríem, tradicionalment universitàries, tradicionalment de serveis sanitaris i que poden servir molt per a això. I m’agradaria molt que les entitats juguessin aquest paper.

El fet que hi siguin l’Hortènsia o el Manel amb la SECA, o amb la Societat Catalana em genera molta confiança. La María Luisa de la Puente, a qui tinc una estima enorme i és una professional de primera línia, doncs tenim aquesta sort… Jo tinc la sort, Diego, que estiguis en aquesta entitat, ja que em tens molt ben informat i sé què és cou i sé que és molt positiu i molt interessant el que s’està fent.