Entrevistem als nostres socis i sòcies: Avui a Montserrat Figuerola, Gerent territorial de l’Àrea Metropolitana Sud de l’Institut Català de la Salut
“Sempre m’ha semblat important formar part d’aquells grups que aposten per la
millora de l’acció professional a partir de l’avaluació de la pràctica realitzada, buscant la comparació dels resultats obtinguts i, analitzant els àmbits de millora”
Entrevistem als nostres socis i sòcies: Avui a Montserrat Figuerola, llicenciada en Medicina i Cirurgia i especialista en Medicina Interna. Vinculada a la cooperació internacional, presideix l’ONG ACSUR Las Segovias i des de 1996 dedicada a la gestió sanitària en diferents institucions. Actualment és gerent territorial de l’Àrea Metropolitana Sud de l’Institut Català de la Salut,
1. Ens pots fer una breu ressenya de la trajectòria professional i explicar-nos per què ets sòcia de la Societat Catalana de Qualitat Assistencial i des de fa quan de temps ?
Per la meva trajectòria, tinc un currículum molt vinculat a la gestió de serveis públics de salut, tant en l’atenció primària com en l’hospitalària i, com a Gerent Territorial de l’Institut Català de Salut, he tingut la possibilitat de contribuir a establir estratègies i organitzar equips que tenen com a fil conductor la gestió de la clínica centrada en la continuïtat de l’atenció, vetllant per la resolució pròpia de cada nivell assistencial i, procurant que les transicions entre nivells assistencials i entre professionals no representin una ruptura de l’atenció vers les necessitats dels pacients.
Sóc membre de la Societat Catalana de Qualitat Assistencial des de fa més de 15 anys. Sempre m’ha semblat important formar part d’aquells grups que aposten per la millora de l’acció professional a partir de l’avaluació de la pràctica realitzada, buscant la comparació dels resultats obtinguts i, analitzant els àmbits de millora. Tenir com a guia la metodologia científica i la capacitat crítica aplicada son grans conductors de la millora dels serveis. Per això m’agrada pertànyer a la Societat Catalana de Qualitat Assistencial.
També vull ressenyar que sempre hi ha persones inspiradores que son autèntics “apòstols” de la qualitat aplicada als serveis. Vaig tenir el plaer de treballar uns anys amb l’Angel Vidal, que va ser president de la Societat Catalana de Qualitat Assistencial, i puc assegurar que era una d’aquestes figures que removia l’entorn i no deixava indiferent ningú.
“El Sistema de Salut de Catalunya es va desenvolupar, des de l’inici, tenint una estratègia de qualitat present i definida… A les bondats d’una provisió diversificada, li mancava una estratègia definida comú, molt especialment de les eines de desenvolupament digital del sistema… Disposar d’estratègia definida de resultats clau de “valor” en els pacients”
2 i 3. Com veus la qualitat assistencial en el Sistema de Salut a Catalunya? En quines àrees hem avançat i quin camí ens queda per recórrer? En quina mesura la Innovació i l’aposta per la Salut Digital està transformant el model d’atenció per afegir valor a pacients i famílies?
El Sistema de Salut de Catalunya es va desenvolupar, des de l’inici, tenint una estratègia de qualitat present i definida. Recordem el primer Pla de Salut de Catalunya, orientat a resultats de salut de la població, que establia fites de millora i comparació entre serveis. Jo crec que aquell primer Pla de Salut va ser un revulsiu molt potent, que impulsava el sorgiment de metodologies d’avaluació de sistema. Ara bé, durant anys, hem actuat com un sistema fragmentat. A les bondats d’una provisió diversificada, li mancava una estratègia definida comú, molt especialment de les eines de desenvolupament digital del sistema. Això ha estat un fre per treure màxim profit a les iniciatives excel·lents de comparació de resultats i, l’establiment d’estratègies “arrel” comuns que desprès han de ser modulades per la gestió autònoma dels proveïdors i equips.
Per a mi, aquesta visió seria la que hauria d’animar el camí que s’ha de recórrer: disposar d’estratègia definida de resultats clau de “valor” en els pacients (i/o del seu entorn), vinculats a les aportacions (positives o negatives) dels serveis i la seva seguretat i, també a una estratègia definida de sistema per a incorporar l’Experiència del pacient i els seus sistemes de mesura (PREMS i PROMS) al repositori comú de dades. Les senyals ens fan creure que estem avançant en la bona direcció.
Segurament les eines d’avaluació de la Central de Resultats i l’AQUAS ens hauran d’ajudar molt en el futur. Hi ha altres eines molt consolidades: les enquestes de satisfacció PLAENSA, el programa VINCAT referit a les infeccions nosocomials, sistemes de Vigilància de complicacions de cures en el pacient ingressat, notificació d’efectes adversos i errors,…
Personalment crec que entrar a fons en les estratègies de qualitat de resultats constitueix un estímul pels professionals, perquè implica directament la seva acció i, la comunicació conscient d’ajust d’expectatives. Aquest punt de la implicació dels professionals i, també dels usuaris, en els resultats de les intervencions dels serveis és i, serà molt important en el futur immediat per a les estratègies de qualitat i, per això s’ha de vincular a estratègia comú de país, per a definir les eines i metodologies per a la comparació i, no caure en un marasme de burocratització i de múltiples requeriments de plataformes i tecnologies diverses.
“La implicació dels professionals i, també dels usuaris, en els resultats de les intervencions dels serveis és i, serà molt important en el futur immediat per a les estratègies de qualitat i, per això s’ha de vincular a estratègia comú de país”
“Em sembla fonamental per abordar la transformació digital, tenir una visió de transparència, una comunicació excel·lent de la informació clau a les transicions dels pacients, pactar les diferències organitzatives i de responsabilitats, tenir mirada de xarxa de serveis i que el pacient s’ha de relacionar amb tots els professionals i organitzacions que pertoqui pels seus problemes, sense que cada vegada hagi d’iniciar el seu historial.”
4. Com a Gerent Territorial d’una organització de més de 10.000 professionals, pots explicar-nos amb una mica de detall l’aposta estratègica per la transformació digital? Amb quines palanques, quins en son els elements facilitadors i les dificultats? I la seva contribució a la millora de la qualitat de l’atenció.
Per a la gestió territorial de la provisió de serveis (en aquest cas em refereixo a la meva experiència en serveis de primària, hospitalària, urgències, salut mental, rehabilitació i, també en alguns períodes en gestió de serveis d’atenció intermèdia), un element que em sembla clau és posar les necessitats del pacient i la seva família o entorn al “centre”.
Dit això, també hem de comprendre que cada nivell o àmbit d’atenció té unes lògiques diferents d’ordenació dels seus serveis i, no son apèndix uns dels altres, perquè l’assignació de la població a l’Atenció Primària te implicacions diferents que acudir a un nivell hospitalari amb una derivació o interconsulta prèvia, també és important aportar rellevància als rols professionals de cada nivell, per exemple les infermeres, els professionals de suport administratiu,…
Des d’aquesta perspectiva exposada, em sembla fonamental per abordar la transformació digital, tenir una visió de transparència, una comunicació excel·lent de la informació clau a les transicions dels pacients, pactar les diferències organitzatives i de responsabilitats, tenir mirada de xarxa de serveis i que el pacient s’ha de relacionar amb tots els professionals i organitzacions que pertoqui pels seus problemes, sense que cada vegada hagi d’iniciar el seu historial.
Una part important d’aquesta visió ha d’estar continguda a la pròpia estratègia del Departament de Salut i CatSalut, però la gestió dels professionals per incorporar i aportar en aquesta visió també és una condició clau d’èxit.
Una palanca molt potent és comptar amb els professionals i el seu lideratge de coneixement per incorporar innovacions. També comptar amb la indústria tecnològica, tant de salut com d’altres sectors del coneixement, la comunicació i l’aprenentatge, que aporten solucions al benestar de les persones. La mirada oberta és molt important, en moments de lideratges distribuïts i de canvi social profund vinculat a la digitalització, a la medicina personalitzada i a la cultura de les dades
Per a nosaltres, com organitzacions sanitàries, vivim tot això com reptes en els que hem d’assegurar no generar “un soroll” insostenible: tot plegat s’ha d’integrar de manera fàcil als sistemes d’informació estratègics de les organitzacions sanitàries i socials, sense trencar l’equitat i la transparència del sistema públic i, per suposat les garanties jurídiques de la confidencialitat de les múltiples dades en tot tipus de dispositius.
5. Podries donar-nos detall d’alguns projectes que esteu implantant i del què poden oferir en terme de millora de la qualitat assistencial i de valor pels pacients i famílies.
Per a generar propostes orientades a millora de la qualitat de l’atenció i a propostes de valor s’ha apostat per la gestió per processos, amb metodologies participatives, identificant la cadena de valor en tot el procés (resultat qualitatiu, eficiència,…). En el cas de la Gerència Territorial s’ha introduït la metodologia de treball a través de Gestió Lean. En el cas de l’Hospital Universitari de Bellvitge hi ha múltiples exemples en àrees clíniques i àrees de suport d’èxit comparatiu.
A l’Atenció Primària, s’ha introduït la metodologia de processos i estandardització de procediments a través del projecte UNEIX i la col·laboració amb CatSalut en processos d’enfortiment de l’Atenció Primària.
“Per a generar propostes orientades a millora de la qualitat de l’atenció i a propostes de valor s’ha apostat per la gestió per processos, amb metodologies participatives, identificant la cadena de valor en tot el procés (resultat qualitatiu, eficiència,…)”
Un àmbit especialment valuós pel seu caràcter transformador és la introducció d’innovacions, a partir de l’impuls de lideratges professionals i la modalitat de compres públiques d’innovació. En aquest cas, més que detall individual, vull ressenyar el “mínim comú denominador” de tots els projectes innovadors que estem treballant (hospital, Atenció Primària, en alguns casos amb intervenció social comunitària):
“Tots els projectes identifiquen el problema (es) de salut del pacient i l’àmbit d’atenció més adequat pel seu seguiment”
Tots els projectes identifiquen el problema (es) de salut del pacient i l’àmbit d’atenció més adequat pel seu seguiment. Per exemple, en el cas d’un pacient que ha patit un ICTUS, després de la fase aguda hospitalària, el seu seguiment per a la recuperació, prevenció per a evitar futurs nous episodis i control en general de funcionalitat i altres problemes de salut serà a l’Atenció Primària o, en alguns casos en l’àmbit de Residències Socials. Per tant el disseny de les solucions és a l’àmbit de l’Atenció Primària, bàsicament professionals de cures, i ben interconnectat amb l’hospital. En altres casos, el seguiment és remot des de l’hospital o compartit.
Apoderament del pacient i les seves famílies: En aquest sentit, sempre hi hauran en els dispositius mòbils els consells bàsics des del punt de vista dels problemes de salut, de l’accés als professionals referents,… Tots aquells dispositius que puguin haver de descarregar dades clíniques i/o avisos del pacient, han d’estar integrats dins el sistema eSalut del Departament (en aquests moments a través de plataforma de projecte).
Enfortiment de la comunicació de “valor” amb el pacient. Evitació de desplaçaments i derivacions.
Desenvolupament de solucions digitals (customització de plataforma i integració, gamificació educativa,…)
“Cadascun dels projectes innovadors compta amb un model d’avaluació (resultats, procés) i, en algun cas, estudi de cost-efectivitat per a garantir-ne l’escalabilitat”
Relació de partenariat amb industria tecnològica, aportadora de solucions, amb qui es desenvolupen continguts. Relació regulada per contracte públic.
Un element molt important és que cadascun dels projectes innovadors compta amb un model d’avaluació (resultats, procés) i, en algun cas, estudi de cost-efectivitat per a garantir-ne l’escalabilitat.
6.Quines iniciatives hauria de promoure la SCQA per ajudar avançar les organitzacions en qualitat assistencial?
Segurament hi ha molts àmbits, però en voldria assenyalar dos: Seguir apostant per introduir la cultura dels resultats de valor i la comparació per les organitzacions i en els professionals. Buscar ser influents en la docència dels nous especialistes i molt especialment també en l’àmbit de les cures. I fer-se potents i innovadors en la incorporació de la veu de l’usuari en la Qualitat percebuda i en les metodologies d’Experiència del pacient. La Societat pot tenir una molt bona posició, com a Societat Científica per promoció de la Qualitat i Seguretat, contribuint a una comunicació ajustada.
7. Quins són els desafiaments més importants als quals s’enfronta el sector salut avui dia i com creus que hauria de ser la col·laboració entre diferents actors pot ajudar a superar-los?
Per a mi els desafiaments més importants del sector salut passen pel compromís dels professionals de la salut amb el sistema, especialment les joves generacions. Sentir-se incentivats per poder dur a terme serveis resolutius, disminuint la pressió burocràtica i podent gestionar l’increment de la demanda sobre el sistema.
“Per a mi els desafiaments més importants del sector salut passen pel compromís dels professionals de la salut amb el sistema, especialment les joves generacions”
El manteniment de la confiança del pacients i de la ciutadania en general. Les enquestes segueixen valorant molt alt el sector salut i, específicament els serveis sanitaris públics, inclosa l’Atenció Primària. Hauríem de saber generar una política transparent de gestió d’expectatives i d’aliances amb sectors socials, comunitaris i del món local i de les empreses per a les polítiques de benestar personal. La universalitat d’accés als serveis de salut no es pot convertir en la única porta dels ciutadans.
I finalment replantejar i buscar models d’èxit, pels serveis d’atenció personalitzada i apoderament del pacient i les famílies en els processos de seguiment de problemes de salut crònics i fragilitat: passar de la visita/consulta a l’acompanyament i la cura.
8.Per què animaries als professionals sanitaris a fer-se soci de l’SCQA
Crec que les Societats Científiques i, específicament la SCQA, juguen un rol molt important en moments de canvi i transformació, com segur que haurà d’entomar el nostre sistema. Generar espais deliberatius, amb voluntat d’influir en el sistema i en els seus professionals, té màxim interès.
