El proper 13 de juny es celebrarà la XXI Jornada de la SCQA amb el lema Implicant la ciutadania en la millora de la Qualitat Assistencial. Aprofitant la seva participació en aquesta jornada amb la ponència “Participar per millorar – Solucions creatives per donar veu al pacient en qualitat assistencial entrevistem a Giovanna Gabriele Directora de FocusHealth, Instituto de investigación científico-social aplicada a la salud y centrada en la persona de Barcelona.

Cuál es su opinión en relación a la temática que se plantea en esta jornada?

La participación del paciente constituye la piedra angular de la calidad de la atención y es un objetivo constantemente perseguido por las organizaciones sanitarias que desean incrementar su excelencia.

Tradicionalmente este compromiso se ha centrado en la objetivación de la medición de la satisfacción de los pacientes en relación con la asistencia sanitaria. Sin embargo, la evidencia de la literatura científica insta a integrar a los pacientes en formas más amplias de mejora de la calidad, incluidos los esfuerzos para mejorar o rediseñar la calidad asistencial incorporando las experiencias de los pacientes.

Estos esfuerzos se deben en parte a un mayor reconocimiento y aceptación de que los pacientes y usuarios de los servicios de salud tienen un rol legítimo, el conocimiento necesario y la experiencia enfocada a garantizar el empoderamiento de la persona receptora de los cuidados, como actor sujeto proactivo.

No obstante, si bien estamos muy lejos de acercarnos a la revolución del paciente que planteaba en su editorial el British Medical Journal bajo el título “Let the patient revolution begin”, la centralidad de los pacientes y la afirmación de su papel como actores en la mejora de la calidad y la seguridad de la atención atestiguan una transformación importante en la orientación de las políticas públicas en el campo de la salud.

Nos podría trasmitir cuál será el núcleo del taller que desarrollará?

La participación del paciente es un fenómeno complejo para el que no existe una definición única y susceptible de interpretarse de manera multivalente a partir de términos intercambiables como colaboración del paciente, activación del paciente, empoderamiento del paciente y atención centrada.

No obstante, los hallazgos sobre la participación del paciente en la prestación de una atención de calidad varían y deben ser analizados en profundidad para comprender mejor los diferentes determinantes que optimizan o, por el contrario, ponen en riesgo la calidad.

Hoy en día permanece abierto el debate sobre si los pacientes deberían ejercer un papel relevante en la mejora de la calidad de la atención sanitaria en igualdad de condiciones a otros agentes clave, e, incluso, si los pacientes desean participar activamente en su gestión, mejora y optimización.

No cabe duda que la participación activa ha sido calificada por numerosos expertos como un elemento crítico del aprendizaje continuo de las organizaciones sanitarias y requisito indiscutible en el rediseño de una atención sanitaria más efectiva y real basada en la evidencia.

De ahí que el propósito de que el taller que desarrollaré en la jornada sea: abrir un proceso estimulante de reflexión sobre los determinantes, barreras y facilitadores de la integración de los pacientes y de su contexto, a partir del conocimiento y discusión de experiencias de éxito en esta materia y de la propia experiencia y casuística de los profesionales participantes en esta importante jornada.

Este taller proporcionará, a su vez, una revisión exhaustiva de las estrategias utilizadas para involucrar a los pacientes, identificando los resultados y los factores contextuales que configuran la participación óptima del paciente para mejorar la calidad de la atención. Es preciso comprender las experiencias de los pacientes sobre el proceso de participación y cuando ésta es susceptible de traducirse en una mejor calidad de la atención.

Cuáles cree usted que son los aspectos claves de este taller?

Los pacientes y sus cuidadores son testigos privilegiados de la atención médica, y son una pieza nuclear en su mejora. Sin embargo, la mayor parte del trabajo desempeñado en calidad asistencial se ha centrado mucho más en la perspectiva de los profesionales de la salud que en la de los pacientes, Este taller tratará de abordar y dar respuesta, entre otras, a cuestiones tales como:

  • ¿Hasta qué punto es importante involucrar al paciente y el cuidador en la mejora de la calidad asistencial?
  • ¿Existe evidencia de que la participación del paciente y del cuidador mejore la calidad, la eficacia y la efectividad de la atención sanitaria?
  • ¿Qué estrategias de participación en calidad desde la perspectiva del paciente existen con una probada evidencia de éxito?

La participación del paciente en la provisión de una atención más humanizada y de calidad es un área de creciente interés en las políticas y las prácticas de atención asistencial. No obstante, pese a las reiteradas llamadas de atención para asegurar una participación más activa del paciente en la optimización de la calidad, a través de la puesta en práctica de una cultura asistencial de la calidad centrada en la persona y enfocada a hacerla copartícipe en el co-diseño de indicadores, planes y programas ad hoc sigue siendo muy desigual. Se han realizado esfuerzos ímprobos en oncología pero falta su universalización y traslación a otras patologías, unidades y servicios asistenciales.

El papel potencial de la participación del paciente en la mejora de la calidad asistencial no está bien descrito. La integración del paciente en el diseño, planificación y evaluación de la calidad, desde parámetros subjetivos y objetivos, es sumamente escasa y desigual. No obstante, son diversos los factores que han podido ir relacionándose con las barreras que dificultan una participación significativa del paciente en la mejora de la calidad como la deficiente preparación de las organizaciones y los profesionales en esta materia, la falta de confianza y las características propias de la persona (ej.: aspectos sociodemográficos, vulnerabilidad de la persona, falta de soporte, problemáticas de alfabetización en calidad, falta de comunicación y de disposición de instrumentos y herramientas adecuados).

La confianza, el respeto y el sentimiento de inclusión en la mejora de la calidad de la atención sanitaria, se han demostrado elementos de especial interés en la creación y compartición de una cultura amable del paciente y atenta a su máxima centralidad asistencial y humanizada como persona, sujeto y objeto de la prestación de servicios asistenciales.

Pese a la alta valoración ciudadana de la calidad de la asistencia y atención sanitaria, los resultados obtenidos en los diferentes eurobarómetros especializados en esta materia, sugirieron, por ejemplo, un mayor esfuerzo por parte de los países miembros a la hora de activar medidas concretas que ayuden a poner en práctica de manera real y efectiva las recomendaciones sobre la calidad de la atención sanitaria desde la perspectiva del paciente. Uno de los resultados más llamativos fue constatar que la mayor parte de los encuestados afirmara ser invitado a participar en la mejora de la calidad asistencial solo al final del proceso de atención y, no a lo largo y ancho del proceso asistencial. 

Qué idea o mensaje le gustaría que calara en los asistentes a la jornada en relación a su taller?

Si bien es cierto que la participación “significativa” del paciente en la mejora de la calidad asistencial continúa siendo una asignatura pendiente, es esencial ser conscientes de que ésta solo puede lograrse desde la instauración de una cultura del paciente en las organizaciones y sistemas sanitarios. La atención centrada en la calidad desde la óptica del paciente debe basarse en la evidencia y empatía. Este enfoque requiere que los profesionales, organizaciones y sistemas de salud aborden la participación del paciente en la mejora de la calidad no de manera puntual, episódica o aislada sino de manera integral, equilibrando el modelo biomédico con una perspectiva humanista. La evidencia y la tecnología deben usarse en el contexto de relaciones empáticas y de cuidado que valoren a las personas y la totalidad de su experiencia como un aporte vital a la excelencia de la atención y del cuidado y que incluye la ideación de instrumentos y soluciones creativas para la adecuada monitorización, seguimiento y evaluación.

La percepción subjetiva y objetiva de la calidad de la atención sanitaria ayuda también a valorar el impacto que genera la vivencia de la calidad y de su pérdida así como a identificar las prioridades, barreras y estrategias de mayor efectividad y mejor adaptación a las necesidades, valores, preferencias y expectativas expresadas por el paciente y contexto vital. Desde este punto de vista, brindar la oportunidad a la integración del paciente en la mejora de la calidad desde un punto de vista multidimensional, convierte la participación sanitaria en un instrumento de excelencia para la consecución de la efectividad, eficacia y democratización sanitaria. Todo ello servirá para establecer la integración de la experiencia del paciente como derecho fundamental y clave en la mejora y optimización de la calidad y eficacia y reforma del sistema de atención sanitaria.

Dra. M Glòria Torras

 

La Dra. M Glòria Torras és llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, i té l'especialitat de Medicina Preventiva i Salut Pública. També té el Doctorat en Medicina per la Universitat de Barcelona.

Ha completat la seva formació amb un mestratge de Salut Pública per l'Institut de Salut Pública de Catalunya, un mestratge en Direcció d'Institucions Sanitàries per l'Escola de Postgrau Fundació Robert, un postgrau en Lideratge de les Organitzacions de Salut per l'IL3 Institut de Formació Contínua- Universitat de Barcelona, i un postgrau en Direcció i Estratègia d'Innovació per ESADE.

La seva trajectòria professional ha estat vinculada a la Gestió i Qualitat Assistencial i l'Avaluació de serveis, havent treballat en diferents Institucions del sector públic com la Gerència Territorial Metropolitana Sud - Institut Català de la Salut, de Secretària Tècnica a l'Àrea d'Atenció Sanitària - Servei Català de la Salut del Departament de Salut, i la Direcció General Adjunta de l'Institut Català d'Oncologia entre altres.Actualment es Directora de Docència, Recerca i Innovació del Consorci Sanitari d’Alt Penedès i Garraf .

Sòcia de la SCQA, ha format part de la Junta Directiva ocupant diferents càrrecs de vocal, tresorera i vicepresidenta.

 

Dr. Pere Cardona Portela

 

Llicenciat en Medicina i Cirurgia UB 1998.
Professor Associat Universitat Barcelona 2009.
Coordinador Unitat d´ictus i d e la Patologia Neurovascular en Hospital Universitari de Bellvitge i PADEICS
Investigació en diferents assajos clínics de fase aguda del ictus: DAWN, RACECAT, REVASCATA, SELECT-2, MOSTE, LASTE,etc. i estudi de recerca en neuroprotecció cerebral i agregació ex-vivo. Investigador principal en estudis de prevenció secundaria de l´ictus: PRESTIGE AF, NAVIGATE ESUS, AXIOMATIC, LIBREXIA, OCEANICAF, etc..
Membre del Consorci Cat-SCR de recerca en ictus del Pla Director Malaltia Vascular Cerebral i assessor Mapa Sanitari 2025-2030.

 

Dra. Sònia Martínez Carmona

 

Llicenciada en Medicina i Cirurgia: Universitat Autònoma de Barcelona, 1995.
Metgessa especialista en Medicina Familiar i Comunitària, 1999
Membre del Grup de Dermatologia CAMFiC
Màster en Gestió d´equips i Serveis Sanitaris en l’Atenció Primària GESSAP 2014.
Postgrau en Visió estratègica, habilitats i valors per al lideratge mèdic 2024
Actualment Directora Continuïtat Assistencial a la Gerència d´Atenció Primària i a la Comunitat Delta.

 

Dra. Silvia Copetti

 

Metgessa especialista en Medicina Familiar i Comunitària
Trajectòria en Gestió d’Equips d’Atenció Primària des del 2005 al setembre 2020 del setembre 2020 al juny 2024 Adjunta assistencial del “ex Servei d’Atenció Primària SAP Baix Llobregat Centre” ICS.
Actualment responsable de l’Àrea de Gestió del coneixement de la nova Gerència d’Atenció Primària i a la Comunitat (GAPiC) Baix Llobregat . ICS ( que engloba la Unitat de Formació continuada, Docència, Recerca i Innovació)
De sempre enfocada cap el mon de la docència i el desenvolupament competencial dels diferents grups professionals. Co lideratge clínic en el projecte STRACK i vinculada activament als següents grups :
Co-coordinadora del Grup d’Estudi la Cefalea a l’Atenció Primària de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària ( CAMFiC)
Membre del Grup PADEICS de Cefalea (recentment constituït) de l’Institut Català de la Salut
Membre del Grup de treball del projecte que definirà el model organitzatiu d’atenció a les persones amb cefalees/migranyes dins el SISCAT ( recentment constituït) del CatSalut
Membre del Grup de Docència Mèdica de la CAMFiC. Membre d’EURACT ( branca docent de la WONCA europea)
Membre del Grup “Grup de Seguiment del Llibre del Residents de Medicina Familiar i Comunitària” del Departament
Membre del Grup d’Abordatge del Tabaquisme a l’atenció Primària de la CAMFiC (GRAPAT)
Metgessa Referent del “Programa Pacient Expert Catalunya” del Departament.
Co-Coordinadora del grup d’Experts per l’elaboració de la Guia i el material educatiu del Programa Pacient Expert Catalunya Migranya Crònica®, actualment en fase de pilotatge.
Co-Coordinadora del grup d’Expert per l’elaboració de la Guia i el material educatiu del Programa Pacient Expert Catalunya® Post Ictus

 

Dra. Esther Catena Ruiz

 

Llicenciatura en Medicina i Cirurgia a la Facultat de Medicina de la Universitat Central de Barcelona (Hospital Clínic i Provincial de Barcelona) al 1994. Formació MIR a l’Hospital Universitari de Bellvitge obtenint l’especialitat en Neurologia Clínica al 2001. Estudis de postgrau realitzats durant el bienni 2001-2003 a la divisió de Ciències de la Salut, departament de Medicina, al programa “Investigació en la fisiopatologia general de la malaltia”, estudis de segon curs especialitzats en “Prevenció, diagnòstic i tractament de l’ictus”. Obtenció del Diploma d’estudis avançats al juliol de 2003 amb el Projecte d’investigació “Ateromatosi i aterotrombosi carotídia, implicació del factor tissular”. Estudis de postgrau en Gestió Clínica Aplicada realitzats durant el 2018-2019 a la Universitat Oberta de Catalunya obtenint el Diploma d'extensió universitària en Bases i Aplicació de la Gestió Clínica per la UOC. Estudis de postgrau en Lean Black Belt Practitioner al 2023. Màster en Gestió Hospitalària i de Serveis Sanitaris, Edició XXVI 2023-2025, a la Universitat de Barcelona.

Activitat assistencial com adjunta del servei de Neurologia de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès del 2001 al 2020. Cap de Servei de Neurologia del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès-Garraf del 2000 al 2023. Adjunta a la Direcció Mèdica al Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf durant l’any 2023. Directora Mèdica del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès Garraf des de des del desembre del 2023.

A l’àrea de recerca ha participat en 11 projectes d’investigació relacionats amb la fisiopatologia, tractament i prevenció de l’ictus.

 

Elisabeth Gonzalez

Direcció de Qualitat Assistencial. Consorci Sanitari de Terrassa CST

Motivació:

Crec que puc aportar el meu coneixement i experiència en Qualitat Assistencial, i la meva motivació per sumar-me al treball que està realitzant la Junta de la SCQA.

Actualment després dels dos anys de treball com a vocal i secretària de la Junta de la SCQA, considero la possibilitat de poder aportar com a vicepresidenta amb la resta de la Junta i estar alineada en funcions i objectius.

La meva aportació dintre de la societat pretén estar orientada a la participació activa pel assoliment del Pla Estratègic i el desenvolupament del nou, així com per contribuir en ajudar a donar respostes a les necessitats en matèria de Qualitat Assistencial pels associats de la societat.

Diego Moya

MC MUTUAL Coordinació de Qualitat Assistencial

Motivació:

Sóc infermer especialitzat en gestió sanitària, i en la implementació de sistemes i models de qualitat assistencial.

La meva experiència en l’àmbit de la qualitat m’han fet desenvolupar habilitats pel lideratge participatiu, per la planificació estratègica, i per la posada en marxa i avaluació de projectes.

Entenc la gestió de la qualitat com un procés dinàmic de lideratge, assessorament i suport, que s’adapten segons les necessitats de l’organització.

El respecte per les persones i les institucions, i la constància en el treball són valors que reconec en el que faig.

Després de dos anys com a vocal de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Qualitat Assistencial voldria optar al càrrec de Secretari de la Societat.

Victòria Sabaté

Referent seguretat del pacient Atenció Primària Metropolitana Nord. Institut Català de la Salut  (ICS). Direcció Atenció Primària Metropolitana Nord (DAP MN) Unitat territorial de Qualitat i Seguretat del pacient DAP MN

Motivació:

M’agradaria formar part de la Junta Directiva de la SCQA per poder aportar la meva experiència i donar a conèixer la qualitat i la seguretat del pacient que es treballa a l’Atenció Primària, tant a nivell intern com en coordinació amb altres àmbits assistencials.

Marta Peña

Directora de Qualitat, Anàlisi i Avaluació en Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla. Tarragona.

Motivació:

Crec fermament que la meva passió per millorar la qualitat assistencial, juntament amb la meva experiència multidisciplinària, poden ser un actiu valuós per a la Societat Catalana de Qualitat Assistencial. Estic totalment compromesa a continuar treballant per promoure l'excel·lència en la prestació dels serveis sanitaris i socials a Catalunya.

Esther Badia

Responsable de Qualitat Atenció Primària DAP MetroNord. Institut Català de la Salut.

Motivació:

Estic interessada en formar part de la Junta directiva de la SCQA per unir-me a grans professionals orientats a millorar els Models d'atenció, aportant la meva experiència a l'Atenció Primària, un àmbit que està en procés de desenvolupament i amb una gran necessitat de ser visible davant de la societat. Hem d'apostar per millorar la gestió del coneixement a l’atenció primària i presentar pràctiques de valor a cadascuna de les jornades i congressos, ja siguin orientats a la millora de la pràctica assistencial, així com a la qualitat i a la seguretat del pacient.

Lídia López

Llicenciada en Medicina i Cirurgia. UB (1999) amb més de 20 anys d'experiència en Gestió Sanitària i Qualitat Assistencial en el sector Hospitalari, Assegurances de Salut i Mútua Laboral. Actualment soc Assessora Mèdica en una mútua laboral, participo activament en 3 projectes com a representant de la SECA i soc secretària de la Secció de Gestió de Processos i Adequació de la Pràctica Clínica de la SECA.

Vaig ser vocal de la Societat Espanyola de Qualitat Assistencial (SECA): 2005-2007.

Motivació

Estic interessada en presentar-me com a vocal de la Societat Catalana de Qualitat Assistencial ja que m’agrada estar al dia de les novetats i experiències en qualitat i gestió assistencial i crec que puc aportar el meu coneixement i experiència a la Societat.

Carme Varó

Departament de qualitat i seguretat del pacient. Referent de l'atenció intermèdia de Qualitat i Seguretat del pacient. Consorci Sanitari de Terrassa

Motivació:

En començar el meu camí professional com a infermera, els llocs de treball han sigut diferents. Des de fa uns anys la meva trajectòria ha estat relacionada amb l'atenció sociosanitària actualment l'atenció intermèdia.  Sempre m'ha motivat treballar en termes de Qualitat i per aquest motiu, actualment formo part de l’equip de Qualitat del Consorci Sanitari de Terrassa com a referent de l’atenció intermèdia.

A l'atenció intermèdia no sempre es promociona la Qualitat assistencial i penso que hi ha camí de millora en l'atenció sanitària als usuaris que atenem.

La meva aportació dintre de la Societat pretén donar visibilitat i potenciar a l'atenció intermèdia en termes de Qualitat.

Alejandra Sánchez

Responsable de l’àrea de Qualitat i seguretat del pacient del Consorci Sanitari de l’Anoia, desenvolupant la meva feina en els diferents línies d’atenció: Hospital d’aguts, Atenció Primària, Salut Mental i Atenció intermèdia.

Motivació

Contribuir amb el desenvolupament de projectes que aportin valor a la sanitat catalana, donar suport al treball que s'ha realitzat des de l'organització i col·laborar amb el desenvolupament de noves iniciatives que ajudin a millorar les organitzacions, des d'un punt de vista pràctic i àgil