Oriol Broggi (Barcelona, 1971) és un dels directors teatrals més reconeguts de Catalunya i de l’escena internacional per la seva capacitat d’innovar i sorprendre amb els clàssics. Llicenciat en Dramatúrgia i Direcció Escènica a l’Institut del Teatre, amb estudis d’imatge i so, pronunciarà la ponència inaugural de la XXII Jornada de la Societat Catalana de Qualitat Assistencial, “Mirar la vida com des d’un escenari”. Serà el proper 9 de juny a la sala d’actes de l’Hospital Universitari de Bellvitge.
– Parlarà davant d’un auditori ple de professionals sanitaris. Al seu llibre, El record de la bellesa (L’Altra Editorial), es refereix a l’aspiració del teatre de deixar un record en l’espectador. Què voldria que s’emportessin els assistents en aquesta ocasió?
– Que es plantegin la vida justament com si fos una obra de teatre. Que mirin el dia a dia com una ficció, afegint futilitat a la vida, que no ho és gens, de fútil.
– Quin serà el nucli de la ponència inaugural de la jornada?
– Soc d’una família de metges, però jo no ho soc pas, de metge. Però la visió d’algú que fa teatre i que ha d’inventar un petit món en cada obra pot ser interessant. Quan jo creo una escena, invento un món copiant el que veig i tinc al voltant, i ho treballo com si allò fos el més important. Però les meves són petites històries…
– I també hi passen moltes històries per consulta cada dia. Ens trobem aquí amb un paral·lelisme amb el món del teatre?
– Hi ha molt dels actors que pot ser útil als metges: la col·locació de la veu, el manteniment de l’atenció… A l’hora de transmetre missatges difícils al pacient, han de trobar la forma adequada de comunicar-s’hi. Al teatre treballem amb el sentiment de les persones. Els metges també hi treballen: han de pensar com ho escenifiquen, quina expressió fan amb la cara, quin és el guió que generarà la màxima tranquil·litat en el pacient.
– Recentment, també ha innovat muntant un teatre al cinema Aribau. Innovar implica genialitat o flexibilitat mental, cap de les dues o ambdues alhora?
– Penso que per innovar cal agafar referents antics. No pots innovar sobre el no-res, a no ser que siguis un geni com Mozart. En teatre, això és molt difícil, perquè ja s’ha fet tot. L’únic que ens queda és trobar noves combinacions: agafar el que és antic, redescobrir-ho i repensar-ho. Al teatre, innovar significa repensar codis, llenguatges i mirades, expressar-los i posar-los en escena sense complexes.
– Aquest repensar els codis es podria aplicar a qualsevol disciplina, com ara la medicina?
– Un exemple molt clar per a mi és l’estona que els metges tenen per al pacient i els pocs recursos per disposar d’aquest temps de qualitat. En canvi, tot ha de quedar resumit a la història clínica electrònica. Haver d’estar pendent de la pantalla de l’ordinador treu pes a la mirada del doctor cap als ulls del pacient, que explica què li passa.
– Com combinar la tecnologia i la mirada humana alhora?
– Estudiant com innovar i recuperar la relació metge-pacient sense perdre l’essència i sense perdre les possibilitats de les noves tecnologies. Tinc un pare que s’ha dedicat a la medicina i la bioètica, i sempre me n’ha parlat. Quan jo faig teatre, penso en aquesta contínua tensió entre el que passa a la realitat i el que poso sobre l’escenari. El metge sempre ha tingut aquesta dificultat de tractar la salut del pacient i alhora tractar la persona. Al teatre, la dificultat és tractar la història que expliquem davant d’un públic que és un gran ens i alhora està format per individus.
– En alguna ocasió, ha recuperat una frase de l’escriptor Jorge Luis Borges, “el clàssic és aquella obra o idea que sabrà incorporar fins i tot visions posteriors”. La medicina és un bon clàssic per a innovar?
– Això Borges ho deia de la ficció, de les formes narratives, artístiques i estètiques. Però la medicina i la societat també incorporen noves visions, i esdevenen idees vàlides i clàssiques. Un dia algú va posar-se a treballar en l’anestèsia buscant la forma de treure el dolor a l’hora d’operar, perquè el patiment no ho permetia fer. Ara ens caldria innovar en relació a la gestió dels sentiments i de les emocions.
Fotografia: Albert Salamé
Direcció de Qualitat Assistencial. Consorci Sanitari de Terrassa CST
MC MUTUAL Coordinació de Qualitat Assistencial
Referent seguretat del pacient Atenció Primària Metropolitana Nord. Institut Català de la Salut (ICS). Direcció Atenció Primària Metropolitana Nord (DAP MN) Unitat territorial de Qualitat i Seguretat del pacient DAP MN
Directora de Qualitat, Anàlisi i Avaluació en Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla. Tarragona.
Responsable de Qualitat Atenció Primària DAP MetroNord. Institut Català de la Salut.
Llicenciada en Medicina i Cirurgia. UB (1999) amb més de 20 anys d'experiència en Gestió Sanitària i Qualitat Assistencial en el sector Hospitalari, Assegurances de Salut i Mútua Laboral. Actualment soc Assessora Mèdica en una mútua laboral, participo activament en 3 projectes com a representant de la SECA i soc secretària de la Secció de Gestió de Processos i Adequació de la Pràctica Clínica de la SECA.
Departament de qualitat i seguretat del pacient. Referent de l'atenció intermèdia de Qualitat i Seguretat del pacient. Consorci Sanitari de Terrassa
Responsable de l’àrea de Qualitat i seguretat del pacient del Consorci Sanitari de l’Anoia, desenvolupant la meva feina en els diferents línies d’atenció: Hospital d’aguts, Atenció Primària, Salut Mental i Atenció intermèdia.