1. Ens pots fer una breu ressenya de la teva trajectòria professional i explicar-nos per què ets soci de la Societat Catalana de Qualitat Assistencial i des de fa quant de temps?

Soc cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Vall d’Hebron i director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i sempre he estat molt lligat als aspectes de qualitat assistencial. De fet, la meva vinculació a aquest àmbit va començar quan era resident de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, quan la Dra. Rosa Suñol i l’ Àlvar Net, em van involucrar en un projecte pilot, que consistia en formar residents en àrees de qualitat assistencial com a part del programa de residència. Des d’aleshores sempre he estat lligat a l’àmbit de la qualitat assistencial a través de la Fundació Avedis Donabedian i des de l’any 1997 quan es va fundar la Societat Catalana de Qualitat Assistencial, com a part de l’Acadèmia, he estat vinculat a aquesta societat.

2. Com veus la qualitat assistencial en l’àmbit de l’oncologia a Catalunya? En quines àrees hem avançat i quin camí ens queda per recórrer?

La qualitat assistencial sempre ha estat molt lligada a les àrees oncològiques, especialment a Catalunya, i això ve per diversos factors; potser un dels més importants és que afortunadament tenim un Pla Director d’Oncologia, establert pel Departament de Salut, que dirigeix el Dr. Josep Maria Borràs, i aquest pla sempre ha vetllat per aspectes de qualitat amb la cura dels pacients amb càncer, tant pel que fa al diagnòstic, com al tractament, com al seguiment d’aquestes persones. Això ha fet que pràcticament totes les institucions catalanes que tracten pacients oncològics tinguin en la qualitat assistencial una de les seves prioritats, de manera global però també de forma molt selectiva en processos d’alta complexitat i, jo crec, que això és molt diferencial respecte d’altres comunitats d’Espanya i, fins i tot, d’altres països. L’oncologia mèdica és una especialitat molt jove, molt basada en l’evidència i això ha fet que, des dels aspectes formatius durant la residència, que és quan els professionals ja són especialistes, tinguin sempre molt en compte aquestes aspectes relacionats amb la qualitat. Ara ens queda el repte de seguir treballant la qualitat en tot el procés oncològic, especialment en el seguiment dels pacients, tant dels que acaben superant la malaltia com dels que necessiten un acompanyament mèdic més continuat.

3. Com creus que la innovació tecnològica i les noves teràpies estan transformant el camp de l’oncologia i quin impacte tindran en l’atenció dels pacients?

En la darrera dècada hem assistit a avenços científics sense precedents que ens han ajudat a diagnosticar millor i en fases més primerenques la malaltia, i a poder tractar-la de forma més efectiva amb la medicina oncològica personalitzada, fins i tot en alguns pacients en què el tractament estàndard ha deixat de funcionar. Avançar, per exemple, en el coneixement de la biologia molecular dels tumors, del seu genoma, ens ha permès dissenyar estratègies terapèutiques adreçades a mutacions i altres alteracions genètiques concretes, desenvolupar nous tractaments contra alteracions específiques i aterrar a la realitat la medicina de precisió,

cada cop més personalitzada. També hem aconseguit monitoritzar l’evolució dels tumors a temps real i disposar d’una fotografia de com es comporten amb una sola mostra de sang, cosa que coneixem com a biòpsia líquida i que ha suposat un canvi de paradigma tant en el diagnòstic com en el tractament dels tumors. Sense oblidar-nos de la immunoteràpia, la gran revolució en Oncologia, i amb què estem investigant com ajudar el nostre cos a lluitar contra les cèl·lules tumorals. Aquests avenços, que hem pogut incorporar al nostre dia a dia, estan canviant la manera com diagnostiquem i tractem el càncer, gràcies també a la incorporació de tecnologies d’última generació com l’aplicació del Big Data per caracteritzar els subtipus de tumors, o el programa de pre-screening molecular, gràcies al qual és possible detectar alteracions genètiques dels tumors dels pacients. Actualment, estem realitzant avenços rellevants en immunoteràpia i noves teràpies dirigides i estem centrant bona part del nostre programa preclínic en el desenvolupament de models preclínics sofisticats, com els transgènics, els PDX (xenoempelts derivats de pacients) i organoids, o el desenvolupament més accelerat dels fàrmacs perquè els pacients no hagin d’esperar tant abans de rebre una nova teràpia. També serà fonamental disposar de tecnologies de darrera generació que ens permetin millorar la investigació que fem i aplicar-la de forma més ràpida a l’assistència dels nostres malalts.

4. Què és l’acreditació OECI i com us està ajudat a millorar a la vostra institució?

L’OECI és una organització no governamental fundada a Viena el 1979 i remodelada el 2005 en OECI-EEIG, una Agrupació Europea d’Interès Econòmic. Actualment, l’OECI està formada per 123 membres, que inclouen alguns dels Centres Integrals de Càncer europeus més destacats. El seu objectiu és accelerar l’aplicació d’enfocaments multidisciplinaris d’atenció personalitzada per reduir la mortalitat i garantir un accés equitatiu a l’atenció a tots els pacients amb càncer i donar suport a iniciatives paral·leles fora de la UE i en altres continents. Això ho estan aconseguint amb iniciatives que promouen i milloren el concepte d’exhaustivitat i multidisciplinarietat, donant suport a la qualitat en l’atenció al càncer i treballant de manera dinàmica en l’expertesa transversal mitjançant la implicació de diferents grups de treball i promovent sinergies amb altres organitzacions oncològiques. De fet, l’OECI també participa en algunes activitats de la CE relacionades amb la Missió Europea contra el Càncer i el Pla Europeu contra el càncer. El fet que Campus Hospitalari Vall d’Hebron estigui acreditat per l’OECI ens permetrà seguir posant la qualitat assistencial per sobre de tot i ens ajudarà a seguir millorant-la, ja sigui amb l’aplicació de bones pràctiques amb els pacients, participant en grups de treball en els que s’aposti per impulsar aquest àmbit amb noves iniciatives, o bé donant suport a la investigació bàsica, traslacional i clínica. En definitiva, des de Vall d’Hebron compartim els objectius de l’OECI i el fet de formar-ne part ens ajudarà a seguir treballant amb els estàndards de qualitat assistencials més alts que corresponen a un centre com el nostre, tant per la part assistencial com per la de recerca.

5. Quines altres iniciatives s’estan portant a terme al vostre centre per millorar àrees com l’experiència de pacient o l’atenció basada en resultats?

Fa temps que l’Hospital Vall d’Hebron està reorganitzant el seu model i la seva gestió per adaptar-los a millorar l’experiència del pacient i la seva atenció durant tot el procés assistencial. L’acreditació OECI n’és només un exemple, però, des del Servei d’Oncologia Mèdica, ja fa molts anys que posem les necessitats dels i les pacients oncològiques al centre de totes les nostres actuacions per seguir impulsant millores en els tractaments que repercuteixin en una millor qualitat de vida. No parlem només de tractar la malaltia, sinó també de tenir cura de totes les necessitats associades a ella i, en aquest àmbit, la infermeria oncològica té un paper fonamental ja que s’encarreguen de vetllar pel seguiment dels malalts al llarg de tot el procés de la malaltia. Finalment, també el haver participat en el procés d’acreditació com a Comprehensive Cancer Center ens ha fet donar un salt qualitatiu molt rellevant en el futur i que consisteix en veure tot el procés de la malaltia d’un pacient des de múltiples vessants i fer-ne un acompanyament integral des de l’inici.

7.  Quins són els desafiaments més importants als quals s’enfronta la recerca oncològica avui dia i com creus que la col·laboració entre diferents actors pot ajudar a superar-los?

Crec que, sens dubte, la investigació en càncer té molts reptes als quals ha de fer front, fonamentalment perquè es tracta d’un grup de malalties (més d’un centenar tipus de tumors) que moltes vegades tenen un tractament complex. Si hagués de destacar algun desafiament serien segurament conèixer més sobre com funcionen les metàstasis i investigar com podem detectar-les abans i establir biomarcadors que ens diguin quins pacients tenen més risc de desenvolupar-les; i també ampliar l’ús de la immunoteràpia a tumors en els que aquests tractaments no estan funcionant i que representen gairebé un 80% dels tumors. I potser un dels desafiaments més grans és com fer accessible i sostenible l’aplicació de tots aquests avenços mèdics.

8. Per què animaries als professionals sanitaris a fer-se soci de l’SCQA

Crec que per professió i vocació, com a professionals sanitaris, la qualitat assistencial és un dels àmbits més importants de la nostra feina i, per tant, formar part d’una societat que vetlla per això, és imprescindible.