1. Ens pots fer una breu ressenya de la teva trajectòria professional i explicar-nos perquè ets soci de la Societat Catalana de Qualitat Assistencial i des de fa quant de temps?

A l’any 1996 vaig acabar la meva formació com llevador a Catalunya i a l’any 2015 em vaig doctorar al programa de biomedicina de la UPF.  Vaig treballar en l’atenció hospitalària i l’atenció primària durant 14 anys i a l’any 2008 em vaig incorporar al Departament de Salut com coordinador de l’Estratègia d’atenció al part normal fins al 2017 que em vaig incorporar al Servei Català de la Salut. Actualment des de l’any 2021 soc el director del Pla de salut afectiva, sexual i reproductiva que es lidera conjuntament des del DS i el SCS.

2. Com veus la qualitat assistencial en el Sistema de Salut a Catalunya? En quines àrees hem avançat i quin camí ens queda per recórrer?

El sistema de salut de Catalunya és un sistema on es prioritza la qualitat de l’atenció. Els servei s’organitzen per aconseguir el millor resultat en salut integral, amb participació de les persones amb la intenció de procurar una experiència positiva en tots els processos assistencials.

En l’àmbit en que treballo s’ha avançat molt en la qualitat de l’atenció a les dones durant l’embaràs, part i postpart. S’han elaborat protocols i guies de pràctica clínica que han avançat en el repte d’aconseguir el màxim nivell de benestar de les persones usuàries finals del sistema de salut.

Actualment s’està treballant en l’elaboració d’un nou model d’atenció a la salut afectiva, sexual i reproductiva, amb una perspectiva integradora, enfocament de gènere i interseccional i que es basa en els drets sexuals i reproductius.

Queden àrees en els que s’ha de continuar avançant i altres , com ara la salut mental perinatal, que s’han d’iniciar a treballar. També, l’atenció en salut sexual i reproductiva, basada en l’exercici del dret de les persones té àrees en les que s’ha de treballar per continuar millorant la qualitat de l’atenció que s’ofereix dintre del sistema públic de salut, així, estem treballant en la millora de l’accés a la contracepció, la interrupció voluntària de l’embaràs, l’accés a les tècniques de reproducció humana assistida i l’atenció a les dones que pateixen endometriosi.

Per aconseguir una millora en la qualitat de l’atenció en aquest àmbit s’ha de millorar el diagnòstic, que facilitarà un acompanyament terapèutic adequat (s’ha detectat infradiagnòstic), reforçar els recursos, tant professionals, com estructurals i millorar també la informació a les dones i ciutadania sobre el benestar emocional, els seus condicionants,  i els serveis dels que disposen al sistema de salut.

4. Des de fa uns anys, s’està treballant per involucrar a la ciutadania en els processos de millora del sistema, ens pots compartir alguna experiència d’èxit que consideris representativa d’aquest enfocament?

La participació ciutadana és clau per aconseguir el màxim nivell de qualitat en tots els processos assistencials. La seva visió permet orientar el model d’atenció, que inclou l’organització dels serveis i dels processos assistencials. A Catalunya, des de fa uns anys, s’ha impulsat la participació de la ciutadania en l’elaboració dels models d’atenció i també de protocols. Aquestes experiències han estat positives, tot i que encara estem aprenent quin és el millor mètode per facilitar els fluxos de treball entre l’administració, ciutadania i sector professional. 

En el Pla de SASiR tenim experiències positives amb bons resultats, especialment perquè molts dels processos s’emmarquen dintre de l’absència de malaltia. Com ara la millora de l’accés a l’anticoncepció, l’atenció a la interrupció voluntària de l’embaràs, l’atenció a les persones trans  i l’abordatge de la violència obstètrica i vulneració de drets sexuals i reproductius. 

En aquest darrer projecte, ha sigut cabdal comptar amb la visió de les dones i de les seves parelles, per l’orientació del Pla. S’ha treballat amb grups de discussió de dones on s’han identificat necessitats i expectatives, i també s’ha elaborat un qüestionari específic per avaluar quina és al percepció que tenen les dones sobre el tracte que reben durant el procés. Aquesta visió, ha estat molt útil a l’hora de treballar amb el sector de professionals, que han pogut constatar la necessitat del canvi i d’introduir millores en tots els processos no tan sols obstètrics, si no en tots els relacionats amb SASiR. 

També, l’experiència en el pla d’endometriosi, on des d’un principi, la participació de les dones que tenen la malaltia, han pogut contribuir en l’orientació del pla, han manifestat les seves necessitats i així s’ha prioritzat el principal objectiu, que es la millora en el diagnòstic precoç des de l’aparició dels primers símptomes. 

5. Quines iniciatives creus que hauria de promoure l’SCQA per ajudar a avançar en la qualitat i la seguretat del pacient

La Societat representa un NODO de coneixement amb perspectiva interdisciplinària que és una oportunitat pel treball i la discussió en xarxa. Aquesta oportunitat ha de servir per la transferència de coneixement al conjunt de professionals implicats en l’atenció a la salut i transmetre una cultura de qualitat a tots els processos assistencials.

6. Per què animaries als i les professionals de la salut a associar-se a la SCQA?

Pertànyer a la SCQA ofereix l’oportunitat de conèixer, compartir i treballar en xarxa amb altres professionals de diferents perfils i disciplines, amb diferents perspectives i experiències. La participació en grups de treball i de discussió interdisciplinaris amb orientació positiva per la millora de la qualitat assistencial, es molt enriquidor a nivell professional, però també personal. Tot això, sumat a les oportunitats de formació i de participació a foros professionals, constitueix un espai de creixement professional únic.