- Un 20% de persones del nostre entorn manifesta episodis d’insomni i, en majors de 65 anys, aquest percentatge se situa al voltant del 40-50 %.
- No es recomana la prescripció rutinària de benzodiazepines o fàrmacs Z per al tractament de l’insomni, ja que la seva relació risc/benefici és desfavorable. Els benzodiazepínics causen sedació, mareig, rebrot de l’insomni, tolerància i dependència i presenten un potencial risc d’abús. En gent gran augmenten, també, el risc de deteriorament cognitiu, caigudes i fractures.
- Les mesures no farmacològiques són el tractament d’elecció de l’insomni en població adulta de qualsevol edat.
- A Catalunya, s’estima que l’any 2022, el 17,5 % de la població adulta tenia prescrita una benzodiazepina o fàrmac Z.
Quina és la pràctica clínica de poc valor i per què?
L’insomni es defineix com la dificultat en l’inici, el manteniment, la durada o la qualitat del son. Aquesta condició augmenta amb l’edat i, particularment, en dones, persones institucionalitzades i amb malalties concomitants,1,2 i causa una pèrdua de la qualitat de vida.3
Tot i que s’acostumen a utilitzar els hipnòtics benzodiazepínics (benzodiazepines i fàrmacs Z: zopiclona, zolpidem), no s’aconsella el seu ús de forma rutinària atès el risc de reaccions adverses com sedació, mareig, alteració de la memòria, descoordinació motora, caigudes, rebrot de l’insomni, tolerància, abstinència i trastorn per consum (addicció) al fàrmac.4 Aquests efectes adversos augmenten en pacients polimedicats i són especialment rellevants en gent gran.5,6
