Catalunya al MWC i 4YFN: lideratge en salut digital
La iniciativa Catalonia.Health, que agrupa més de 240 empreses del sector biomèdic i de la salut, ha tingut un paper destacat al 4YFN, presentant avanços en intel·ligència artificial aplicada a l’assistència sanària, wearables, sensors mèdics i realitat virtual. Aquests desenvolupaments busquen optimitzar el diagnòstic, millorar el seguiment de pacients crònics i potenciar l’autonomia del pacient en la gestió de la seva salut.
Per la seva banda, el pavelló Catalonia Health Innovation Ecosystem, coordinat per Biocat i la Fundació TIC Salut Social, ha reunit 16 startups catalanes que estan desenvolupant solucions innovadores en salut digital. La presència d’aquestes empreses al congrés reforça l’aposta de Catalunya per la innovació en salut i la seva capacitat per generar un ecosistema competitiu en aquest àmbit.
Innovacions des del sistema sanitari català
El MWC i el 4YFN han servit d’aparador per a diverses iniciatives que combinen intel·ligència artificial, realitat virtual i anàlisi de dades en l’àmbit de la salut. Entre els projectes més destacats es troba ConVRSelf, un avatar d’intel·ligència artificial basat en entrevista motivacional per fomentar hàbits saludables en pacients amb obesitat. Així mateix, s’han presentat solucions per al seguiment remot de pacients mitjançant IA, com el projecte SESHAT, que millora la monitorització de malalties cròniques.
Altres innovacions inclouen assistents de veu per al seguiment de pacients, sistemes de predicció de malalties cròniques basats en big data i intel·ligència artificial, i l’ús d’IA aplicada a la imatge mèdica com una evolució del programa DigiPatICS, que permet millorar el diagnòstic i la detecció precoç de patologies a partir d’imatges digitalitzades.
A més, el sistema sanitari català avança en la incorporació d’intel·ligència artificial en l’atenció primària. A partir de 2025, els Centres d’Atenció Primària (CAP) utilitzaran IA per transcriure automàticament les converses metge-pacient, amb l’objectiu de disminuir la càrrega administrativa dels professionals i millorar l’experiència assistencial.
La tecnologia com a part essencial de la qualitat assistencial
Els avanços tecnològics presentats al MWC i al 4YFN demostren que la qualitat assistencial ja no es pot mesurar només en termes d’accessibilitat, seguretat o eficiència. La salut digital introdueix noves dimensions en la qualitat, com la personalització de l’atenció, la capacitat de predicció i prevenció de malalties, i la generació de dades en temps real per a la presa de decisions clíniques.
El sistema sanitari català ha d’assumir que la tecnologia no és només una via per fer el mateix de forma més ràpida, sinó una oportunitat per transformar el model assistencial en el seu conjunt. És imprescindible que aquesta transformació s’integri en l’estratègia de qualitat assistencial amb una visió global, on l’experiència del pacient, l’equitat, la interoperabilitat de dades i l’adaptació a noves formes de treball siguin eixos fonamentals.
Desafiaments i oportunitats en la digitalització sanària
Si bé la digitalització del sistema sanitari català avança amb pas ferm, encara queden reptes per abordar. La interoperabilitat dels sistemes, la formació dels professionals en noves tecnologies i la protecció de les dades dels pacients són aspectes clau que requereixen atenció. En aquest sentit, la implementació del Pla de Sistemes de Catalunya i el desenvolupament d’un Historial Electrònic de Salut (HES) únic representen un gran avanç en la integració d’informació clínica i en la millora de la continuïtat assistencial.
El compromís de Catalunya amb la innovació en salut, reflectit en esdeveniments com el MWC i el 4YFN, demostra que la transformació digital és una realitat en constant evolució. La consolidació de l’HES únic facilitarà la interoperabilitat entre centres sanitaris i garantirà un accés més eficient i segur a la informació clínica, la qual cosa repercutirà directament en la qualitat assistencial i l’experiència del pacient.
La salut digital no només facilita l’accés a l’atenció sanària i millora l’eficiència del sistema, sinó que també té un impacte directe en la qualitat assistencial. La incorporació d’intel·ligència artificial, solucions digitals i nous models d’atenció marcaran el futur del sistema sanitari català, amb el pacient al centre de totes les decisions.
Direcció de Qualitat Assistencial. Consorci Sanitari de Terrassa CST
MC MUTUAL Coordinació de Qualitat Assistencial
Referent seguretat del pacient Atenció Primària Metropolitana Nord. Institut Català de la Salut (ICS). Direcció Atenció Primària Metropolitana Nord (DAP MN) Unitat territorial de Qualitat i Seguretat del pacient DAP MN
Directora de Qualitat, Anàlisi i Avaluació en Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla. Tarragona.
Responsable de Qualitat Atenció Primària DAP MetroNord. Institut Català de la Salut.
Llicenciada en Medicina i Cirurgia. UB (1999) amb més de 20 anys d'experiència en Gestió Sanitària i Qualitat Assistencial en el sector Hospitalari, Assegurances de Salut i Mútua Laboral. Actualment soc Assessora Mèdica en una mútua laboral, participo activament en 3 projectes com a representant de la SECA i soc secretària de la Secció de Gestió de Processos i Adequació de la Pràctica Clínica de la SECA.
Departament de qualitat i seguretat del pacient. Referent de l'atenció intermèdia de Qualitat i Seguretat del pacient. Consorci Sanitari de Terrassa
Responsable de l’àrea de Qualitat i seguretat del pacient del Consorci Sanitari de l’Anoia, desenvolupant la meva feina en els diferents línies d’atenció: Hospital d’aguts, Atenció Primària, Salut Mental i Atenció intermèdia.