Jornades d’adequació de les decisions clíniques

Maria Luisa de la Puente Martorell, Rosa Suñol Sala i Soledad Romea, sòcies de la Societat Catalana de Qualitat Assistencial, han participat com a ponents en les Jornades “Adecuación de las decisiones clínicas y sanitarias: dónde estamos, qué hacer”, organitzades per l’Hospital de Sant Pau, amb l’UAB i el Ciber Esp i dirigides pels Drs Xavier Bonfill i Vicente Ortun

Jornades de Reflexió i Debat sobre l’Adequació de les Decisions Clíniques i Sanitàries

Ressenya de les jornades

Els dies 3 y 4 de octubre ha tingut lloc a l’Hospital de Sant Pau les Jornades “Adecuación de las decisiones clínicas y sanitarias: dónde estamos, qué hacer”. Les jornades s’han dirigit als professionals que intenten millorar les decisions clíniques i sanitàries des de les diferents disciplines o activitats com la recerca clínica en serveis de salut, la gestió clínica o sanitària o la qualitat assistencial

Les Jornades han comptat amb experts nacionals i internacionals amb amplia experiència en aquesta camp i el format ha fomentat molt el diàleg i la participació. Se’ls ha demanat la seva opinió sobre les limitacions que existeixen així com les estratègies i instruments que poden superar els reptes de cara al futur.

El programa constava de 5 blocs: 1) que ha donat de si la recerca i la seva aplicació pràctica, 2) Principals reptes per donar una assistència de qualitat, 3) Reptes pendents per millorar l’adequació clínica i 4) Llums i ombres de la gestió sanitària i 5) La gestió clínica, la esperança blanca.

Les 5 taules han estat de gran interès pels professionals que treballem en qualitat assistencial o en gestió sanitària o clínica al debatre temes d’actualitat i poder plasmar on estem i els acords o desacords en els plantejaments futurs per part dels especialistes.

La taula del reptes pendents per donar una assistència de qualitat  va mostrar que no hi ha acord en el concepte de qualitat, que es veu com un aspecte poc operatiu i canviant en el temps. Hi ha mes acord en canvi en la necessitat de decidir quines serien les dimensions prioritàries de la qualitat, on es constata l’experiència del pacient com una de recent entrada. No es coneix quin es l’estat general de la qualitat en el sistema sanitari al conjunt de l’Estat i es recomana que aquest s’analitzi i s’implementin les millores a diferents nivells de gestió: macro, meso i micro. La conferencia del Dr Glasziou va mostrar com un 30% de les activitats que es porten a terme en les institucions sanitàries no son adequades (sigui per manca d’efectivitat, sobretractaments, manca de coordinació,  o burocràcia administrativa entre d’altres) i un 10% no son segures. El debat no va mostrar acord en si hi ha un bon ritme de millora de la qualitat per part de les institucions sanitàries de Catalunya i d’España o aquest es considera insuficient. Si va haver acord en que l’adequació es un concepte inclòs en el de qualitat.

Per concloure aquest dia, la taula de reptes pendents per millorar l’adequació clínica va comptar amb la participació de destacats referents de Catalunya i Espanya que treballen activament en aquest àmbit. A partir de la seva experiència, van abordar l’adequació no només des d’una perspectiva macro, sinó també des de les perspectives meso i micro, oferint una visió integral i profunda sobre els desafiaments actuals i les solucions necessàries per avançar en aquest camp.

A la taula de gestió sanitària, el Dr Freire va fer una conferencia molt interessant sobre com caldria governar els centres sanitaris. Els aspectes mes importants per la bona governança serien la separació entre l’administració i el sistema sanitari i la gestió dels centres amb autonomia de govern i de gestió. Va haver unanimitat de la necessitat de canviar el sistema de pagament, la gestió dels centres que encara es piramidal centrant-lo en la gestió dels processos assistencials orientats al valor de l’atenció, la necessitat de fomentar la ciència de la implementació de millores i la valoració dels costos de les activitats que es fan… reconeixent que tal com anem, la separació entre la clínica i la gestió cada vegada es mes gran. Els canvis han d’anar de baix a dalt i de dalt a baix però actualment el focus principal esta a nivell macro, pactant les polítiques de millora de governança i gestió amb els grups de interès i possibilitant i recolzant les reformes.

La taula de gestió clínica va ser estimulant amb el debat del perquè no s’utilitza la evidencia a nivell clínic amb una conferencia inicial del Dr Garcia Alegria i posterior debat amb experts. J Varela va definir la gestió clínica, com el que passa quan el pacient acudeix a un professional per un problema de salut o signes de possible problema de salut, com el core-business del sistema de salut. A Catalunya hi ha bones experiències de guies com la del codi ictus però ens falten les de moltes situacions clíniques que ens trobem avui en dia com son les comorbiditats en gent gran. Nomes les unitats de gestió clínica podran donar resposta a aquestes noves situacions. Es constata la dificultat de seguir els guies per part dels professionals. Els metges fan millor les activitats de diagnòstic que les de tractament i a vegades no s’acaben de creure que la gestió clínica es possible (amb el greuge que el sistema tampoc els hi demana). Hi ha moltes dificultats per portar la recerca  l’àmbit de l’adequació, no hi ha interès per part dels grups de interès.

En resum, les jornades han estat un èxit, s’ha assolit la participació d’uns 200 participants que han col·laborat en el coneixement i debat de la  situació de l’adequació de les decisions clíniques i sanitàries i la qualitat assistencial en el nostre entorn. S’ha fet pales una vegada mes la necessitat imperiosa que el sistema trobi els mecanismes necessaris per l’ avenç de la gestió clínica i sanitària i, en darrera instància, el valor de l’atenció.